dissabte, 12 de desembre del 2009

Carles I de Castella




Orígen

Segon fill de la reina Joana la Boja i Felip el Bell, va néixer el 24 de febrer de 1500 a Gant.
El
1506 fou designat hereu del seu pare, el qual morí per febres aquell mateix any, mentre que el 1504 ja havia estat nomenat hereu de la seva mare amb el títol de príncep d'Astúries, la qual embogí a la mort del seu espòs. Fins el 1516 tingué la regència del seu avi Ferran el Catòlic.




Imperi




Carles I va rebre quatre herències per part dels seus avis: els materns Ferran II el Catòlic i Isabel I de Castella, i els paterns: Maximilià I, emperador romanogermànic i Maria de Borgonya
De
Ferran II el Catòlic: la Corona d'Aragó, el Regne de Nàpols, Sardenya i Sicília
D'
Isabel I de Castella: la Castella i Lleó, el Regne de Navarra, les illes Canàries, les places del Nord d'Àfrica, els territoris americans i el regne de Granada.
De
Maximilià I, emperador romanogermànic: Àustria i els drets de la corona imperial
De
Maria de Borgonya: Borgonya, Artois, Luxemburg, els Països Baixos, Flandes, el Franc Comtat.
Tant a la Corona d'Aragó com a Castella, Carles I va haver d'acceptar un cogovern teòric amb la seva mare
Joana la Boja, la qual, però, a causa de la seva alienació mental, va viure allunyada del govern dels regnes, reclosa a Tordesillas.
Per mantenir tot aquest imperi, Carles I i els seus successors van haver de fer llargues i costoses guerres durant el seus respectius regnats. També a causa de les guerres i l'absorció de totes les riqueses que arribaven d'Amèrica, van provocar l'esgotament i decadència de Castella.

Reis Catòlics i l'expansió territorial

L'organització política de la monarquia hispana

El matrimoni, el 1469, dels hereus del regne de Castella i de la corona d'Aragó significà una unió
personal dels dos monarques o unió dinàstica de les corones, és a dir, els regnes compartien els mateixos monarques però en cap cas significava la integració territorial, jurídica, institucional, administrativa o econòmica de Castella i Aragó. D'aquesta manera cada territori comptava amb les seves lleis i institucions particulars, la seva llengua, el seu sistema d'impostos, d'encunyació de moneda i de duanes pròpies. Així i tot es va acabar per imposar la superioritat demogràfica i econòmica castellana, i una castellanització de la casa reial una vegada que Ferran es va assentar a terres castellanes. Igualment es produïren algunes modificacions en el funcionament institucional de la Corona d'Aragó: s'instaurà la figura del virrei i es creà el Consell suprem d'Aragó.

La expansió territorial

Un cop consolidada la unió política entre el regne de Castella i la corona d'Aragó la nova monarquia hispànica va intentar la conquesta de la resta de territoris peninsulars
Respecte a Granada, els Reis Catòlics van aprofitar les disputes internes al regne nassarí per iniciar una difícil guerra que finalitzà el 1492 amb el setge i la caiguda de Granada. A
les Capitulacions de Granada quedà incorporada a Castella i els musulmans s'asseguraven la llibertat de culte, l'ús de la llengua pròpia i el respecte dels seus usos i costums.


La unió amb Portugal es va intentar per la via de la política matrimonial. Els reis van casar a la
seva filla gran, Isabel, amb Manuel l'Afortunat. El fill d'aquests va tenir una mort prematura i no va regnar. Però un nou enllaç de Manuel amb una altra filla del reis catòlics va fer recaure el dret hereditari de la corona portuguesa en mans del Carles, fill de Joana i Felip de Borgonya.  La unió amb Portugal no es va produir fins el regnat de Felip II (1580-1640).

dimarts, 1 de desembre del 2009

Liberalisme PolíTic

Aquest es el Power Point sobre l'idea del liberalisme polític en la revolució francesa, fet per Eugeni, Gaspar, Jaume, Miquel, Pol i Marc.