dissabte, 12 de desembre del 2009

Carles I de Castella




Orígen

Segon fill de la reina Joana la Boja i Felip el Bell, va néixer el 24 de febrer de 1500 a Gant.
El
1506 fou designat hereu del seu pare, el qual morí per febres aquell mateix any, mentre que el 1504 ja havia estat nomenat hereu de la seva mare amb el títol de príncep d'Astúries, la qual embogí a la mort del seu espòs. Fins el 1516 tingué la regència del seu avi Ferran el Catòlic.




Imperi




Carles I va rebre quatre herències per part dels seus avis: els materns Ferran II el Catòlic i Isabel I de Castella, i els paterns: Maximilià I, emperador romanogermànic i Maria de Borgonya
De
Ferran II el Catòlic: la Corona d'Aragó, el Regne de Nàpols, Sardenya i Sicília
D'
Isabel I de Castella: la Castella i Lleó, el Regne de Navarra, les illes Canàries, les places del Nord d'Àfrica, els territoris americans i el regne de Granada.
De
Maximilià I, emperador romanogermànic: Àustria i els drets de la corona imperial
De
Maria de Borgonya: Borgonya, Artois, Luxemburg, els Països Baixos, Flandes, el Franc Comtat.
Tant a la Corona d'Aragó com a Castella, Carles I va haver d'acceptar un cogovern teòric amb la seva mare
Joana la Boja, la qual, però, a causa de la seva alienació mental, va viure allunyada del govern dels regnes, reclosa a Tordesillas.
Per mantenir tot aquest imperi, Carles I i els seus successors van haver de fer llargues i costoses guerres durant el seus respectius regnats. També a causa de les guerres i l'absorció de totes les riqueses que arribaven d'Amèrica, van provocar l'esgotament i decadència de Castella.

Reis Catòlics i l'expansió territorial

L'organització política de la monarquia hispana

El matrimoni, el 1469, dels hereus del regne de Castella i de la corona d'Aragó significà una unió
personal dels dos monarques o unió dinàstica de les corones, és a dir, els regnes compartien els mateixos monarques però en cap cas significava la integració territorial, jurídica, institucional, administrativa o econòmica de Castella i Aragó. D'aquesta manera cada territori comptava amb les seves lleis i institucions particulars, la seva llengua, el seu sistema d'impostos, d'encunyació de moneda i de duanes pròpies. Així i tot es va acabar per imposar la superioritat demogràfica i econòmica castellana, i una castellanització de la casa reial una vegada que Ferran es va assentar a terres castellanes. Igualment es produïren algunes modificacions en el funcionament institucional de la Corona d'Aragó: s'instaurà la figura del virrei i es creà el Consell suprem d'Aragó.

La expansió territorial

Un cop consolidada la unió política entre el regne de Castella i la corona d'Aragó la nova monarquia hispànica va intentar la conquesta de la resta de territoris peninsulars
Respecte a Granada, els Reis Catòlics van aprofitar les disputes internes al regne nassarí per iniciar una difícil guerra que finalitzà el 1492 amb el setge i la caiguda de Granada. A
les Capitulacions de Granada quedà incorporada a Castella i els musulmans s'asseguraven la llibertat de culte, l'ús de la llengua pròpia i el respecte dels seus usos i costums.


La unió amb Portugal es va intentar per la via de la política matrimonial. Els reis van casar a la
seva filla gran, Isabel, amb Manuel l'Afortunat. El fill d'aquests va tenir una mort prematura i no va regnar. Però un nou enllaç de Manuel amb una altra filla del reis catòlics va fer recaure el dret hereditari de la corona portuguesa en mans del Carles, fill de Joana i Felip de Borgonya.  La unió amb Portugal no es va produir fins el regnat de Felip II (1580-1640).

dimarts, 1 de desembre del 2009

Liberalisme PolíTic

Aquest es el Power Point sobre l'idea del liberalisme polític en la revolució francesa, fet per Eugeni, Gaspar, Jaume, Miquel, Pol i Marc.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

12 d'octubre

Avui dia 12 d'octubre es el 517 aniversari de l'arribada de Colom a Amèrica! Ho celebram sent un dia festiu a tota Espanya, anomenat aquest dia el de l'hispanitat.

divendres, 9 d’octubre del 2009

Les Capitulacions de Santa Fe



Capitulacions entre Colom i Joan de Coloma en representació de Ferran II. Registre de l'arxiu de la corona d'Aragó




Les negociacions entre Colom i la corona es van realitzar a través del secretari reial d'Aragó, Joan de Coloma i de fra Juan Pérez, en representació de Colom.
En el transcurs de les negociacions, Colom va rebaixar les seves exigències, comprometent-se a aportar part dels diners (segons ell 500.000 morabatins); finalment, obtingué un resultat positiu.
El resultat de les negociacions van ser les Capitulacions de Santa Fe en les qual Colom obtenia les següents prebendes:




  • El títol d'Almirall a totes les terres que descobrís o guanyés a la mar oceana, amb totes les prerrogatives que Alfonso Enriquez ho era a Castella (exclusiu i hereditari).




  • El títol de virrei amb caràcter hereditari i governador general a totes les illes o terres fermes que descobrís o guanyés en els esmentats mars, rebent el dret de proposar ternes per al govern de cada una d'elles.




  • El delme del producte net de la mercaderia comprada, guanyada, trobada o canviada dins dels límits de l'almirallat, quedant un cinquè per a la corona.




  • La jurisdicció comercial dels plets derivats del comerç a la zona del seu almirallat, segons correspongués a tal ofici.




  • El dret a contribuir amb un vuitè de l'expedició i participar dels guanys en aquesta mateixa proporció.

Les Capitulacions van ser signades a Santa Fe de Granada el 30 d'abril del 1492per Joan de Coloma, secretari d'Aragó, i Cristòfor Colom.
A més d'aixó, van donar a Colom dos documents diplomatics: Una Carta comendaticía, de 30-4-1492, a reis i autoritats, usant la fórmula:"mittimus in presenciarum ...ad partes Indie..."
I unaltra carta comendaticia, anomenat passaport pels historiadors, de 30-4-1492, a un "serenissimo prince amico nostro carisimo" amb el nom en blanc, segun el costum de la Cancelleria, per a ésser omplert amb posterioritat.
Es van despatxar, a més, diverses cèdules per a l'organització del viatge.
Segons una d'elles, Colom seria capità general de l'armada, constituïda per tres navilis. Una altra cèdula deia que certs veïns de la Vila de Palos havien de proporcionar dues caravel·les equipades i tripulades, com a pagament per una condemna, per haver robat unes naus portugueses que la Corona havia tingut d'imdenitzar.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Cristòfor Colom "Columbus" El projecte



Cristòfor Colom, en aquella època conegut per la llatinització del seu llinatje "Columbus" va ser un navegant probablement el més famós de l'història. L'origen de Cristòfor Colom és un enigma sobre el qual no existeix una sola opció. Va neixer al 1451 i de forma popula és diu que és Genovès com es conta en algunes obres i algunes enciclopèdies. És mundialment conegut com el descubridor d'Amèrica, encara que ell va morir sense sebre que havia descobert un nou continent. Es pensa que va començar com artesà i comerciant modest i que va començar a navegar amb propòsits mercantils.

L'any 1476 va naufragar amb la flota genovesa en que viatjava, quan va ser atacada per corsaris francesos prop del cap de San Vicente (Portugal). Desde llavors Colón va estar-se a Lisboa com agent de la casa Centurione, en el seu nom va fer iatjes a Madeira Guinea, Inglaterra...

Després es va dedicar a fer mapas i va aprendre moltíssim de náutica de forma autodidàctica. D'aquesta forma Colom va adquirir l'idea de l'esfericitat de la Terra i que a la costa oriental d'Àsia s'hi podia arribar sense problemes anant cap oest. Li semblava més fàcil del que li seria realment perque va cometre dos greus errors en les seves planificacions:





  1. Havia subestimat el perímetre del planeta ja que es pensava que trobaria Japó a només 2.400 milles.


  2. El segon va tenir mes conseqüencies encara ja que no sabía que abans d'Àsia trobaria un nou continent.


Ja només faltava algú que financiés el seu pla de viatje. Colón va oferir el seu projecte al Rei Juan II de portugal, el qual el va rebutjar rotundament assesorat per un consell de experts. Els portuguesos havien decidit vorejar Àfrica per el sud per trobar la nova ruta i el projecte de Colom no els va agradar. Seguidament va intentar-ho amb el duc de Medina Sidonia i els Reis Catòlics de la corona Castella-Aragonesa que el van rebutjar igualment, considerant-ho inviable.



Finalment va ser la reina de Castella, Isabel qui va aprovar el projecte de Colom, per mitjà del tresorer reial, Luís de Santángel. En aquells moments es va posar fi a la reconquesta cristiana frent l'Islam.

La reina va otorgar a Cristòfor les Capitulacions de Santa Fe que feien que el navegant tingués molts privilegis com ser virrei de les terres que descobrís y un 10 percent dels guanys, per últim li va financiar una flota de tres carabelas-La Pinta, La Niña i la Santa María-, amb les quals Colom va partir de Palos el 3 d'agost de 1492.

-Per què, Colom?


Per començar a introduir el tema el que hem de fer es preguntar-nos les causes del voler descobrir i els motius pels quals succeïr aquests viatjes a terres desconegudes.

Doncs bé, aquest moviment va ser donat per aquest diferents factors que van fer posible el descobrir nous territoris:

Aspecte econòmics. En aquella època els europeus comerciaven amb Àfrica mitjançant caravaners musulmans del nord d'Àfrica que duien or i esclaus cap a europa. Comerciaven amb Àsia productes com espècies, sedes, joies i perfurms a traves de la ruta de la seda, una ruta molt important. Però a mitjanç del segle XV, l'imperi turc va creixer tant i s'havia apoderat de tant terreny fins al punt de interrompre aquest comerç amb Orient. Els europeus van tenir que buscar un altre ruta que fós directa i sense obstacles per a ells. Aquest aspecte va ser el que va impulsar a colom a cercar la ruta atravessant l'oceà Atlàntic tenint en compte les seves creençes en l'esfericitat de la Terra.







Ampliació del món conegut


Cristòfol Colom.

Hem triat aquesta imatge perquè ens ha semblat apropiada per representar el tema "L'ampliació del món conegut". Aquesta imatge simbolitza la seguretat del descobridor de voler fer aquest viatje, la confiança de poder trobar una nova ruta, i de demostrar l'esfereçitat del planeta. Aquesta estatua situada a Barcelona representa a Colom assanyalant l'horitzó.