dilluns, 12 d’octubre del 2009
12 d'octubre
divendres, 9 d’octubre del 2009
Les Capitulacions de Santa Fe
Les negociacions entre Colom i la corona es van realitzar a través del secretari reial d'Aragó, Joan de Coloma i de fra Juan Pérez, en representació de Colom.
En el transcurs de les negociacions, Colom va rebaixar les seves exigències, comprometent-se a aportar part dels diners (segons ell 500.000 morabatins); finalment, obtingué un resultat positiu.
El resultat de les negociacions van ser les Capitulacions de Santa Fe en les qual Colom obtenia les següents prebendes:
- El títol d'Almirall a totes les terres que descobrís o guanyés a la mar oceana, amb totes les prerrogatives que Alfonso Enriquez ho era a Castella (exclusiu i hereditari).
- El títol de virrei amb caràcter hereditari i governador general a totes les illes o terres fermes que descobrís o guanyés en els esmentats mars, rebent el dret de proposar ternes per al govern de cada una d'elles.
- El delme del producte net de la mercaderia comprada, guanyada, trobada o canviada dins dels límits de l'almirallat, quedant un cinquè per a la corona.
- La jurisdicció comercial dels plets derivats del comerç a la zona del seu almirallat, segons correspongués a tal ofici.
- El dret a contribuir amb un vuitè de l'expedició i participar dels guanys en aquesta mateixa proporció.
Les Capitulacions van ser signades a Santa Fe de Granada el 30 d'abril del 1492per Joan de Coloma, secretari d'Aragó, i Cristòfor Colom.
A més d'aixó, van donar a Colom dos documents diplomatics: Una Carta comendaticía, de 30-4-1492, a reis i autoritats, usant la fórmula:"mittimus in presenciarum ...ad partes Indie..."
I unaltra carta comendaticia, anomenat passaport pels historiadors, de 30-4-1492, a un "serenissimo prince amico nostro carisimo" amb el nom en blanc, segun el costum de la Cancelleria, per a ésser omplert amb posterioritat.
Es van despatxar, a més, diverses cèdules per a l'organització del viatge.
Segons una d'elles, Colom seria capità general de l'armada, constituïda per tres navilis. Una altra cèdula deia que certs veïns de la Vila de Palos havien de proporcionar dues caravel·les equipades i tripulades, com a pagament per una condemna, per haver robat unes naus portugueses que la Corona havia tingut d'imdenitzar.
dimecres, 7 d’octubre del 2009
Cristòfor Colom "Columbus" El projecte
L'any 1476 va naufragar amb la flota genovesa en que viatjava, quan va ser atacada per corsaris francesos prop del cap de San Vicente (Portugal). Desde llavors Colón va estar-se a Lisboa com agent de la casa Centurione, en el seu nom va fer iatjes a Madeira Guinea, Inglaterra...
Després es va dedicar a fer mapas i va aprendre moltíssim de náutica de forma autodidàctica. D'aquesta forma Colom va adquirir l'idea de l'esfericitat de la Terra i que a la costa oriental d'Àsia s'hi podia arribar sense problemes anant cap oest. Li semblava més fàcil del que li seria realment perque va cometre dos greus errors en les seves planificacions:
- Havia subestimat el perímetre del planeta ja que es pensava que trobaria Japó a només 2.400 milles.
- El segon va tenir mes conseqüencies encara ja que no sabía que abans d'Àsia trobaria un nou continent.
Ja només faltava algú que financiés el seu pla de viatje. Colón va oferir el seu projecte al Rei Juan II de portugal, el qual el va rebutjar rotundament assesorat per un consell de experts. Els portuguesos havien decidit vorejar Àfrica per el sud per trobar la nova ruta i el projecte de Colom no els va agradar. Seguidament va intentar-ho amb el duc de Medina Sidonia i els Reis Catòlics de la corona Castella-Aragonesa que el van rebutjar igualment, considerant-ho inviable.
Finalment va ser la reina de Castella, Isabel qui va aprovar el projecte de Colom, per mitjà del tresorer reial, Luís de Santángel. En aquells moments es va posar fi a la reconquesta cristiana frent l'Islam.
La reina va otorgar a Cristòfor les Capitulacions de Santa Fe que feien que el navegant tingués molts privilegis com ser virrei de les terres que descobrís y un 10 percent dels guanys, per últim li va financiar una flota de tres carabelas-La Pinta, La Niña i la Santa María-, amb les quals Colom va partir de Palos el 3 d'agost de 1492.
-Per què, Colom?
Doncs bé, aquest moviment va ser donat per aquest diferents factors que van fer posible el descobrir nous territoris:
Aspecte econòmics. En aquella època els europeus comerciaven amb Àfrica mitjançant caravaners musulmans del nord d'Àfrica que duien or i esclaus cap a europa. Comerciaven amb Àsia productes com espècies, sedes, joies i perfurms a traves de la ruta de la seda, una ruta molt important. Però a mitjanç del segle XV, l'imperi turc va creixer tant i s'havia apoderat de tant terreny fins al punt de interrompre aquest comerç amb Orient. Els europeus van tenir que buscar un altre ruta que fós directa i sense obstacles per a ells. Aquest aspecte va ser el que va impulsar a colom a cercar la ruta atravessant l'oceà Atlàntic tenint en compte les seves creençes en l'esfericitat de la Terra.
Ampliació del món conegut
Cristòfol Colom.